Simon Violet, gràcies al seu coneixement aprofundit dels vins i la seua ciència gustativa, elaborarà la meravellosa fórmula, casant certs grans vins de Rosselló, aromatitzant-los amb plantes i tonificant-los amb escorces de cincona. Llavors, es comercialitza aquest aperitiu sota el nom de "Vi tònic i higiènic amb quina" ("Vin tonique et hygiénique au quinquina"). En aquesta segona meitat del segle XIX, els vins medicinals i a base de quina són famosos com a reconstituents i és el mateix Simon que assegura el lliurament d’aquest preciós beuratge cals apotecaris, adroguers i cafès del país.

Davant aquest èxit, el col·legi dels apotecaris de Montpellr posarà un plet als germans Violet per competència deslleial i els fou prohibit de fer servir la paraula quina que designava un producte farmacèutic.

El 10 de febrer de 1873, dipositen la marca BYRRH a l’escrivania del tribunal de comerç de Perpinyà.

La sigla BYRRH, per la seua estranyesa, sempre ha suscitat curiositat i imaginació.

L'origen d’aquest nom a l'ortografia un xic estranya ha donat lloc a nombroses versions. Byrrh va néixer segons la petita història, de l’ajust, degut a l’atzar, de lletres que designen escapolons de teixits dipositats en la petita merceria dels germans Violet.

El 1876, Simon i Pallade Violet modifiquen els estatuts de la societat i llavors orienten llur activitat només cap al comerç de vi. Molt ràpidament, l’empresa prospera i es creen dues centrals de compres a Espanya. A Tuïr els cellers s'estenen per aconseguir una capacitat d’emmagatzematge de 50.000 hectolitres en pocs anys. Molt ràpidament, aqueixa capacitat esdevindrà insuficient i Simon decideix de construir un celler més important. Com que és impossible eixamplar del mateix band de la ronda, fa traçar i realitzar els establiments tal com se’ls coneix avui.

Des de llavors, l’empresa no pararia de prosperar. S’estableixen agències arreu del món, la casa Violet participa a nombroses exposicions a l’Estat francès i a fora, i les primeres publicitats comencen a aparèixer.