Simon Violet va morir l’any 1891 i és el seu fill Lambert que li succeeix. Continua l'obra del pare i les obres d’extensió dels cellers. El 1892, s’inaugura el nou establiment. Després, s’enllaça la fàbrica al camí de ferro i la marquesina de la nau d'expedició és obra de Gustave Eiffel.

El 1910, l'empresa compta 750 empleats i distribueix més de 30 milions de litres de Byrrh l’any.

A Catalunya Nord, es construeixen cellers i també es creen nombroses sucursals a través tot l’Estat francès.

A la mort d’en Lambert l’any 1914, és la Maria, la seua dona que dirigeix la societat. El 1920, en Jaume (Jacques) i la Simona (Simone), els fills d’en Lambert prenen les regnes de l'empresa familiar i continuen construint tines. Els cellers de Tuïr esdevenen llavors els més vasts del món. Són a l'origen de nombrosos rècords com ara:

la construcció de 3 tines de formigó la més gran de les quals té una capacitat d’emmagatzematge de 680.000 litres. Es destinen aqueixes tines als cupatges i a la unificació dels vins.

L’any 1934, fou construïda una tina de roure d'una cabuda de 4.205 hl.

I el tercer rècord, que no és el menor, és la bóta de roure més gran d'una capacitat de 1.000.200 litres, omplerta de vi el 1951, rècord mai igualat d’ençà.